![\"\"](\"https:\/\/boscoglobal.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/Omar-L-1.jpg\")
<\/p>\n
Des de col\u00b7legi dels Salesians Angels of Peace a Beirut, al L\u00edban, ens fan arribar la hist\u00f2ria d’Omar:<\/p>\n
“Quan vam obrir la porta de l’escola, l’Omar ens va abra\u00e7ar amb for\u00e7a, tot i que mai no ens hav\u00edem vist abans. Per\u00f2 la vida no sempre ha estat aix\u00ed d’alegre per a ell. Nascut fa sis anys a Damasc, al si d’una fam\u00edlia musulmana sunnita, l’Omar ha enfrontat dificultats inimaginables. El 2024, la seva fam\u00edlia va fugir de S\u00edria a Beirut. Lafugida sobtada per la guerra i plena d’estr\u00e8s va afectar profundament l’Omar.<\/p>\n
Els nens del lloc van comen\u00e7ar a anomenar-lo pobre i sense llar, mentre que els bombardejos al L\u00edban li recordaven els horrors viscuts a S\u00edria, refor\u00e7ant el trauma del despla\u00e7ament. Van passar els mesos i el pes de totes aquestes experi\u00e8ncies va fer que l’Omar es tanqu\u00e9s en si mateix. Es va a\u00efllar de tots, fins i tot de la seva fam\u00edlia.<\/p>\n
Les coses van comen\u00e7ar a canviar al gener, despr\u00e9s que va cessar la guerra. L’Omar es va matricular a l’escola Angels of Peace, on per fi va trobar un lloc que el va acollir. Molts refugiats sirians no poden assistir a les escoles p\u00fabliques libaneses, i les privades s\u00f3n inassolibles per a fam\u00edlies com la de l’Omar. Per sort, l’escola AoP era gratu\u00efta i era a prop de casa, cosa que la convertia en l’opci\u00f3 ideal.<\/p>\n
El personal del centre -especialment la psic\u00f2loga i els mestres d’educaci\u00f3 especial- es van dedicar amb inter\u00e8s a ajudar l’Omar. Amb suport diari i un seguiment constant del seu estat psicosocial, van treballar incansablement per tornar-li el somriure.<\/p>\n
L’Omar que vam con\u00e8ixer era un nen ple de vida i alegria. Ens va recitar orgull\u00f3s l’abecedari en angl\u00e8s per mostrar-nos els aven\u00e7os en l’aprenentatge d’un nou idioma. Segons Noura, la directora de l’escola, ara l’Omar parla sovint i fins i tot plora quan arriba l’hora d’anar-se’n a casa.<\/p>\n
Abans que marxessim, l’Omar ens va demanar que li f\u00e9ssim una foto. Va somriure amb totes les forces. M\u00e9s tard, en mirar-la amb atenci\u00f3, vam veure que la seva felicitat brillava molt m\u00e9s enll\u00e0 del somriure.\u201d<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/boscoglobal.org\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/AOP.jpg-L.jpg\")
<\/p>\n