{"id":32695,"date":"2023-06-27T14:01:19","date_gmt":"2023-06-27T12:01:19","guid":{"rendered":"https:\/\/boscoglobal.org\/protagonistas-mujeres-indigenas-campesinas-de-bolivia-y-guatemala-en-defensa-de-sus-derechos-y-contra-la-violencia-de-genero\/"},"modified":"2023-06-27T14:01:19","modified_gmt":"2023-06-27T12:01:19","slug":"protagonistas-mujeres-indigenas-campesinas-de-bolivia-y-guatemala-en-defensa-de-sus-derechos-y-contra-la-violencia-de-genero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/boscoglobal.org\/ca\/protagonistas-mujeres-indigenas-campesinas-de-bolivia-y-guatemala-en-defensa-de-sus-derechos-y-contra-la-violencia-de-genero\/","title":{"rendered":"PROTAGONISTES: Dones ind\u00edgenes-pageses de Bol\u00edvia i Guatemala en defensa dels seus drets i contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere"},"content":{"rendered":"

Aix\u00ed es titula el projecte impulsat per Bosco Global en agrupaci\u00f3 amb <\/em>Proide<\/em><\/a> i finan\u00e7at per l<\/em>‘Ag\u00e8ncia Catalana de Cooperaci\u00f3 Internacional al desenvolupament (ACCD)<\/em><\/a> que des del mes de febrer est\u00e0 duent a terme una s\u00e8rie d’accions per empoderar aquest col\u00b7lectiu en risc d’exclusi\u00f3 social a tots dos pa\u00efsos.<\/em><\/p>

El projecte PROTAGONISTES: Dones ind\u00edgenes-pageses de Bol\u00edvia i Guatemala en defensa dels seus drets i contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, es desenvolupa en dues regions del continent americ\u00e0, la regi\u00f3 mesoamericana i la regi\u00f3 andina. En concret, a Riberalta, departament del Beni, al nord amaz\u00f2nic de Bol\u00edvia, amb la contrapart Fundaci\u00f3 Machaqa Amawta<\/a>, i a la Zona Reina de Guatemala, amb el Proyecto de Desarrollo Santiago \u2013 PRODESSA<\/a>.<\/p>

\"\"<\/a><\/figure>

<\/p>

El projecte, en qu\u00e8 hi participen 415 dones<\/strong>, pret\u00e9n contribuir al dret a una vida lliure de viol\u00e8ncia i al dret a la participaci\u00f3 a trav\u00e9s d’enfortir les capacitats individuals i col\u00b7lectives, accions de sensibilitzaci\u00f3 i d’incid\u00e8ncia pol\u00edtica de les dones ind\u00edgenes del nord amaz\u00f2nic de Bol\u00edvia i les dones camperoles maias q’eqchi’s de la Zona Reina de Guatemala, a trav\u00e9s de les seves organitzacions respectives; l’OMINAB (Organitzaci\u00f3 de Dones del Nord Amazoni\u00e0 de Bol\u00edvia) i el Col\u00b7lectiu de Promotores Comunit\u00e0ries de Guatemala. A m\u00e9s, es plantegen accions per enriquir el treball comunitari i la formaci\u00f3 de dones capdavanteres per enfortir les capacitats organitzatives, el reconeixement de les organitzacions i l’intercanvi d’experi\u00e8ncies entre les dones dels dos pa\u00efsos. <\/p>

Des de les contraparts han compartit de forma extensa i detallada la feina que s’ha fet fins ara, especialment a Bol\u00edvia, on les activitats del projecte s’han iniciat abans que a Guatemala.<\/p>

Accions a Bol\u00edvia<\/strong><\/h3>

Dia de la No Viol\u00e8ncia a Riberalta<\/strong><\/p>

Les lidereses de la Organizaci\u00f3n de Mujeres del Norte Amaz\u00f3nico de Bolivia (OMINAB) i la Fundaci\u00f3n Machaqa Amawta van participar, el 6 d’abril, a la marxa pac\u00edfica pel Dia de la No Viol\u00e8ncia a Riberalta<\/strong>. Va ser una ocasi\u00f3 per interpel\u00b7lar, en espais p\u00fablics de Riberalta, les accions de viol\u00e8ncia que afecten la dignitat humana de la dona, els infants i els adolescents i vulneren els seus drets.<\/p>

El 2022 es van reportar 306 casos de viol\u00e8ncia a Riberalta, segons dades de la Fuerza Especial de Lucha Contra la Violencia (FELCV) . En els dos primers mesos de 2023 es van registrar 16 casos de feminicidis a Bol\u00edvia va informar el director nacional de la FELCV.<\/p>

Riberalta \u00e9s la capital de la prov\u00edncia Vaca Deu del departament de Beni, Bol\u00edvia i es troba a la conflu\u00e8ncia dels rius Beni i Madre de Dios, amb una poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 99.000 habitants.<\/p>

\"\"<\/a><\/figure>

Alian\u00e7a interinstitucional per a la dinamitzaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques<\/strong><\/p>

Amb l’objectiu de dinamitzar el compliment de les pol\u00edtiques p\u00fabliques a Riberalta es va conformar l’alian\u00e7a interinstitucional amb la participaci\u00f3 del Servicio Legal Integral Municipal (SLIM), Defensor\u00eda de la Ni\u00f1ez y Adolescencia, Direcci\u00f3n de G\u00e9nero y Asuntos Generacionales del Municipio, Servicio Departamental de Salud (SEDES), Junta Distrital de Educaci\u00f3n, Central Ind\u00edgena de la Regi\u00f3n Amaz\u00f3nica de Bolivia (CIRABO), Organizaci\u00f3n de Mujeres del Norte Amaz\u00f3nico de Bolivia (OMINAB), activistes, col\u00b7lectius i representants de la comunitat, juntament amb la Fundaci\u00f3n Machaqa Amawta, CIES, M\u00e9dicos MUNDI, TENURE i Marie Stopes.<\/p>

L’alian\u00e7a, en dates 19 i 20 d’abril, va reunir els seus integrants per exposar les seves l\u00ednies d’acci\u00f3 i realitzar un treball coordinat a favor de la poblaci\u00f3 riberaltenya i es va possessionar el Comit\u00e8 de Control Social, l’\u00f2rgan directiu de la qual va ser elegida la Sra. Tomasa D\u00e1valos, part de l’OMINAB i benefici\u00e0ria del projecte \u201cDones ind\u00edgenes camperoles de Bol\u00edvia i Guatemala en defensa dels seus drets i contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d, com a Secret\u00e0ria d’Educaci\u00f3, juntament amb la representaci\u00f3 de la Junta de pares i mares de fam\u00edlia del municipi. Aquest \u00e9s un espai important de visibilitzaci\u00f3 de les dones de pobles ind\u00edgenes en estructures d’incid\u00e8ncia social, pol\u00edtica i educativa.<\/p>

\"\"<\/a><\/figure>\n\n
\"\"<\/a><\/figure><\/figure>

Recuperaci\u00f3 de sabers i coneixements amaz\u00f2nics: plantes medicinals<\/strong><\/p>

Es busca enfortir la recuperaci\u00f3 dels sabers i coneixements ancestrals, que es transmeten de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, sobre les propietats de la flora amaz\u00f2nica boliviana, com a elements curatius per al cos ent\u00e8s com una unitat integral.<\/p>

El 21 d’abril es van iniciar les sessions de socialitzaci\u00f3 de coneixements amb s\u00e0vies i savis del territori ind\u00edgena Kabine\u00f1o. En aquesta activitat es va conversar sobre el potencial farmacol\u00f2gic i terap\u00e8utic de les plantes davant de situacions de desequilibri corporal i espiritual. Per exemple, durant la pand\u00e8mia del Covid-19, les poblacions van optar per enfortir el seu sistema immunol\u00f2gic amb fruits amaz\u00f2nics i van rec\u00f3rrer a plantes locals per coadjuvar en els processos de sanaci\u00f3.<\/p>

\"\"<\/a><\/figure>\n\n
\"\"<\/a><\/figure><\/figure>

Enfortiment de la gesti\u00f3 de lidereses de pobles amaz\u00f2nics<\/strong><\/p>

En el marc de les accions compromeses, el 28 d’abril i, en pres\u00e8ncia d’autoritats de la OMINAB (Organizaci\u00f3n de Mujeres Ind\u00edgenas del Norte Amaz\u00f3nico de Bolivia), CIRABO (Central Ind\u00edgena de la regi\u00f3n Amaz\u00f3nica de Bolivia), capitanies i representants dels TIOC\u00b4s (Territorios Ind\u00edgenas Originario Campesinos) Kabine\u00f1os, Tacanas Kabine\u00f1os, Chacobos, Juaquinianos i TIM II), va fer el lliurament d’actius fixos (mobiliari i equip d’escriptori) perqu\u00e8 les l\u00edders millorin les seves condicions de gesti\u00f3 i acci\u00f3 per a l’apoderament de les dones amaz\u00f2niques.<\/p>

Tot i que moltes de les plantes s\u00f3n producte de la recol\u00b7lecci\u00f3 silvestre, tamb\u00e9 algunes provenen de cultius familiars. Aleshores, s’identifica el potencial de promoure la crian\u00e7a dom\u00e8stica de les plantes medicinals com una alternativa de millorar la qualitat de vida i la situaci\u00f3 econ\u00f2mica de moltes fam\u00edlies. Segons l’OMS, el 80% de la poblaci\u00f3 mundial dep\u00e8n de les plantes remeieres per a l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria en salut. La seva import\u00e0ncia rau en el fet que s’estenen com una de les diversitats m\u00e9s grans de remeis naturals a nivell global.<\/p>

\"\"<\/a><\/figure>\n\n
\"\"<\/a><\/figure><\/figure>

Lidereses ind\u00edgenes de pobles amaz\u00f2nics de Bol\u00edvia coneixen els seus drets per exercir-los<\/strong><\/p>

A la primera quinzena de maig, va donar inici a un cicle de tallers amb 35 lidereses de la Organizaci\u00f3n de Mujeres Ind\u00edgenas del Norte Amaz\u00f3nico de Bolivia (OMINAB) per promoure l’exercici de drets humans i el seu enfocament a les diferents esferes i \u00e0mbits de la vida.<\/p>

En aquest cicle es posa \u00e8mfasi en el protagonisme de les dones representants dels territoris ind\u00edgenes amaz\u00f2nics com a titulars de drets i com a part del control social per al seu compliment, generant aliances i accions col\u00b7lectives per a la transformaci\u00f3 social davant la vulneraci\u00f3 de drets i les expressions de viol\u00e8ncies.<\/p>

\"\"<\/a><\/figure>

Accions a Guatemala<\/strong><\/h3>

Inici del projecte tamb\u00e9 a Guatemala<\/strong><\/p>

Pel que fa a les accions a Guatemala, que s’han iniciat m\u00e9s tard en relaci\u00f3 a Bol\u00edvia, ja s’ha avan\u00e7at en:<\/p>