En un context de guerra i desplaçament, la història d’aquest nen sirià del col·legi Angels of Peace del Líban ens transmet com l’educació continua sent l’eina clau per construir un futur amb esperança.
Des de col·legi dels Salesians Angels of Peace a Beirut, al Líban, ens fan arribar la història d’Omar:
“Quan vam obrir la porta de l’escola, l’Omar ens va abraçar amb força, tot i que mai no ens havíem vist abans. Però la vida no sempre ha estat així d’alegre per a ell. Nascut fa sis anys a Damasc, al si d’una família musulmana sunnita, l’Omar ha enfrontat dificultats inimaginables. El 2024, la seva família va fugir de Síria a Beirut. Lafugida sobtada per la guerra i plena d’estrès va afectar profundament l’Omar.
Els nens del lloc van començar a anomenar-lo pobre i sense llar, mentre que els bombardejos al Líban li recordaven els horrors viscuts a Síria, reforçant el trauma del desplaçament. Van passar els mesos i el pes de totes aquestes experiències va fer que l’Omar es tanqués en si mateix. Es va aïllar de tots, fins i tot de la seva família.
Les coses van començar a canviar al gener, després que va cessar la guerra. L’Omar es va matricular a l’escola Angels of Peace, on per fi va trobar un lloc que el va acollir. Molts refugiats sirians no poden assistir a les escoles públiques libaneses, i les privades són inassolibles per a famílies com la de l’Omar. Per sort, l’escola AoP era gratuïta i era a prop de casa, cosa que la convertia en l’opció ideal.
El personal del centre -especialment la psicòloga i els mestres d’educació especial- es van dedicar amb interès a ajudar l’Omar. Amb suport diari i un seguiment constant del seu estat psicosocial, van treballar incansablement per tornar-li el somriure.
L’Omar que vam conèixer era un nen ple de vida i alegria. Ens va recitar orgullós l’abecedari en anglès per mostrar-nos els avenços en l’aprenentatge d’un nou idioma. Segons Noura, la directora de l’escola, ara l’Omar parla sovint i fins i tot plora quan arriba l’hora d’anar-se’n a casa.
Abans que marxessim, l’Omar ens va demanar que li féssim una foto. Va somriure amb totes les forces. Més tard, en mirar-la amb atenció, vam veure que la seva felicitat brillava molt més enllà del somriure.”
Si vols conèixer més de la feina de Bosco Global al Líban, visita https://boscoglobal.org/ca/cooperacio-internacional/liban/
