Aquest manifest no és una súplica. És un crit. És un puny sobre la taula a la indiferència. És una crida urgent a la consciència del món. Més de 35.000 signants ja s’hi han adherit. T’hi sumes?

Les organitzacions signants -els Comitès Nacionals d’UNICEF i UNRWA a Espanya, Oxfam Intermón, Metges Sense Fronteres, Save the Children i Moviment per la Pau (MPDL)- alcem les nostres veus com una sola. Les alcem perquè el patiment de la població palestina és insuportable. Les alcem perquè a Gaza, amb cada dia que passa, una cosa essencial de la nostra humanitat s’ensorra.

Ens dirigim als governs, a líders polítics, a les institucions internacionals, als mitjans de comunicació, a les organitzacions de la societat civil i, sobretot, a totes les persones que encara no han renunciat a la seva consciència ni a la seva capacitat d’indignar-se davant dels actes de barbàrie que l’actual govern i l’exèrcit d’Israel cometen a Gaza.

En menys de dos anys, més de 56.000 persones han estat assassinades, més de 18.000 són nens i nenes. Més de 127.000 han resultat ferides, moltes amb amputacions, cremades, mutilacions i traumes impossibles de guarir. Després dels atacs comesos per Hamàs, amb 1.200 persones mortes i prenent al voltant de 250 ostatges el 7 d’octubre del 2023, Gaza ha passat a convertir-se en l’escenari del patiment humà més esquinçador del nostre temps. S’ha transformat en un símbol brutal del dolor.

L’impacte mental és inenarrable, els nens i les nenes ens parlen d’una desesperança total cap al futur. I encara seguim buscant paraules que estiguin a l’alçada d’aquest infern, perquè ja no arriba al llenguatge per descriure tant de dolor.

Pràcticament tota la població de Gaza viu desplaçada i assetjada, sense lloc segur on refugiar-se. Més de la meitat són nens i nenes. Com a conseqüència del setge total imposat per les autoritats israelianes el 2 de març, el 100% de Gaza corre ara risc de fam, segons les Nacions Unides. Més de mig milió de persones estan en fase 5 de fam catastròfica, desenes ja han mort i continuarà succeint si el Govern d’Israel no permet l’entrada d’ajuda humanitària massiva.

La protecció i l’assistència especials que el Dret Internacional Humanitari atorga a la infància —i que constitueixen una obligació legal per a les parts en conflicte— no s’han complert. Assassinats o mutilats, tancats per la fam i la por, nens i nenes estan sent afectats de forma desproporcionada per aquest conflicte. Més de 41.000 han perdut un o tots dos dels seus progenitors. L’impacte és tan profund que ha calgut encunyar un nou terme per descriure aquells que han sobreviscut, “nens i nenes ferits, sense familiars supervivents”.

Els atacs contra la població civil, la destrucció d’infraestructures essencials, l’obstrucció sistemàtica de l’acció humanitària, la privació de l’aigua i el menjar, així com el desplaçament forçós constitueixen violacions greus del dret internacional humanitari.

El sistema de salut ha col·lapsat. Almenys el 94% de tots els hospitals de la Franja de Gaza estan malmesos o han estat destruïts. L’atenció mèdica està sent sistemàticament atacada a tota Gaza. Els que sobreviuen als bombardejos moren per falta de cures bàsiques. Els equips medicohumanitaris s’estan veient obligats a guarir ferides sense analgèsics ia racionar medicaments essencials. Als quiròfans han hagut d’operar sense electricitat.

A aquesta devastació s’hi afegeix un model d’ajuda imposat pel Govern d’Israel que exclou els principis humanitaris, les agències de les Nacions Unides i les principals organitzacions humanitàries internacionals. Un model que, lluny d’alleujar el patiment, el perpetua. Que fragmenta, condiciona i polititza l’assistència, violant els principis fonamentals de neutralitat, imparcialitat i independència. Aquest no és un sistema d’ajuda humanitària, és la militarització de l’ajuda contra una població famolenca. Facilita desplaçaments forçats, bloqueja el socors vital i consolida el càstig col·lectiu com a arma de sotmetiment. Els darrers dies han estat assassinades més de 500 persones i més de 4000 han estat ferides als llocs d’ajuda militaritzats com a conseqüència dels trets de l’exèrcit israelià.

Mentrestant, tones d’aliments, medicines i material sanitari estan retingudes a l’altra banda de la frontera, a pocs quilòmetres dels que les necessiten amb desesperació.

No podem permetre que aquesta indiferència i complicitat s’instal·lin com a norma. No podem acceptar que els líders europeus i mundials observin en silenci mentre una població sencera s’esvaeix sota les bombes, la runa, la inanició i l’abandó.

Aquest manifest no és una súplica.

És un crit.

És un puny sobre la taula de la indiferència.

És una crida urgent a la consciència del món.

I amb cada nena i cada nen morts, amb cada mare que plora sense forces, amb cada família sepultada sota la runa, alguna cosa de nosaltres també desapareix. En el futur no podrem dir que no ho vam veure venir. La protecció és un dret i una obligació legal que han de garantir les diferents parts i també la comunitat internacional.

Quant més ha de patir més un poble per despertar l’acció internacional?

Quants nens i nenes més han de morir perquè els que tenen poder actuïn?

Les paraules ja no són suficients. Les condemnes sense conseqüències no salven vides. Les declaracions sense mesures concretes es difuminen. La història no jutjarà què vam dir, sinó què vam fer. O no vam fer.

Fem una crida a les autoritats israelianes perquè cessin immediatament el càstig col·lectiu als palestins i posin fi al seu inhumà setge de Gaza. Demanem també que el Govern d’Israel compleixi les seves responsabilitats com a potència ocupant i que les autoritats facilitin l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza a gran escala.

Exigim a Espanya, als líders europeus, i als estats aliats del Govern d’Israel, que exerceixin la seva influència per aconseguir:

1. Un alto el foc immediat i definitiu.

2. La protecció efectiva de la població civil, d’acord amb el dret internacional humanitari.

3. L’obertura total i sostinguda de tots els passos fronterers per garantir lentrada massiva dajuda humanitària, sense condicions polítiques.

4. El respecte i el restabliment ple del mandat d’UNRWA i de totes les agències humanitàries, sense criminalització ni obstruccions polítiques.

5. La suspensió dels càstigs col·lectius com a arma de guerra, com l’ús de la fam i el desplaçament forçat.