Raimon Carbonell va estar l’estiu passat participant en una experiència de voluntariat internacional al Hogar Don Bosco de Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, i en aquesta entrevista ens comparteix les seves vivències.

Què et va portar a fer una experiència de voluntariat internacional?

Conèixer altres realitats socials i culturals a un altre país, col·laborant conjuntament amb l’equip d’educadors i persones locals vinculades a projectes salesians, en benefici dels nois amb realitats difícils.

També l’interès per dialogar amb l’equip educador, germans salesians, que ens enriqueixen amb les seves vivències, compartint aquesta experiència amb altres persones voluntàries, fent aquesta experiència de voluntariat des dels valors i el carisma salesià.

És el que t’havies imaginat?

Cada voluntariat és únic i té matisos. Ja he fet altres voluntariats internacionals amb Bosco Global, però a cada país, el seu context i les persones són diferents.

Una diferència respecte als anteriors voluntariats va ser poder viure aquest temps amb voluntaris d’altres països. Aquesta situació em va permetre estones disteses de xerrada sobre com entén cadascú el voluntariat.

Com era el teu dia a dia?

El grup de voluntaris estàvem organitzats a diferents cases salesianes i a diferents franges horàries. En el meu cas, era al Hogar Don Bosco de Santa Cruz de la Sierra.

Començava a les 7 del matí despertant els nois. Esmorzava amb ells, després feia amb ells l’ofici que eren tasques d’organització i neteja de zones comunes, pati, passadissos…

A les 10h els diferents voluntaris ens dividiem en grups per ajudar en els deures escolars. Jo estava amb el grup de San Francisco amb en Luis, un altre voluntari i les dues educadores locals del projecte.

A les 12 h teníem una estona d’esport amb jocs, com ara el joc del mocador o el joc de cremat i altres jocs amb pilota.

A les 12:30 h era el moment del dinar, en què els voluntaris donàvem suport repartint-lo i menjant amb els nois.

Després es preparaven per anar al col·legi Salesià que és al costat del Hogar, ja que el meu grup tenia escola al torn de tarda. A la tarda, després d’un breu descans a la casa dels voluntaris, reprenia el suport escolar per al grup de nois grans Carlos Acutis.

Sopava amb els nois i, a la nit, a la casa dels voluntaris, compartíem les nostres activitats del dia. Teníem un dia lliure a la setmana, que aprofitàvem amb les altres persones voluntàries per conèixer la ciutat i el seu entorn.

Què has après?

Més que aprendre, es tracta de compartir l’experiència. El món és molt més ampli que el context proper que t’envolta. I les realitats que ens semblen molt llunyanes potser no ho són tant, i en alguns aspectes, les realitats d’allà estan interconnectades amb les d’aquí.

També entendre que en algunes ocasions, més que fer, és estar al costat dels nois en el seu dia a dia. Amb actitud d’acollida i compressió. Coneixent una mica la realitat dels nois que estaven acollits al Hogar.

En conviure amb persones voluntàries de diferents països i alguns amb experiències de llarga durada era molt enriquidor dialogar sobre com estan vivint cadascun el seu projecte de voluntari/a.

El moment més divertit?

En fer el voluntariat al mes d’agost coincideix amb la preparació i la celebració de la festa del naixement de Don Bosco, el dia 16 d’agost. Per a aquesta festa, el Hogar Don Bosco de Santa Cruz convida i acull diferents Llars de nois i noies de cases d’acollida properes.

Es fa una missa especial, amb ofrenes, cançons, una gimcana, jocs amb aigua, festival de danses típiques realitzades per cadascun dels grups de les llars de la ciutat, canó d’escuma i un àpat especial amb tots els acollits. Hi participen més de 1.200 nens i nenes.

Què t’ha sorprès més?

Les difícils condicions del context social, laboral, econòmic i sanitari de Bolívia i com des dels diferents projectes salesians, des dels seus diferents àmbits, ajuden les persones a canviar i millorar aquesta realitat, amb la formació i acompanyament als nois acollits.

Recomanaries aquesta experiència?

Sí, perquè permet obrir la mirada i el cor a altres realitats que pel nostre entorn laboral i personal no coneixeríem. La trobo molt positiva.

Per què?

És un voluntariat no només per fer dinàmiques, ajudar amb els deures els nois, sinó també per estar acompanyat pels nois, educadors i persones vinculades al projecte salesià.

Un altre punt important són els moments de diàleg sobre les vides i les il·lusions amb els nois i les persones vinculades al projecte, són molt interessants perquè ens permeten conèixer millor el context personal i social. L’interès per conèixer les nostres realitats també és mutu.

També és molt enriquidor tornar de l’experiència reunir-se i poder compartir i escoltar el testimoni de les altres persones voluntàries de Bosco Global.

Agraeixo i crec que és molt necessari l’acompanyament i la formació realizada por l’ONGD abans, durant i després de l’experiència.