Continuant amb el cicle de webinars, en el marc del projecte «Joves Interconnectats per una Ciutadania Global – Digital amb Horitzó 2030, en el context COVID: Change Things» , el dimecres 27 de abril les ONGD salesianes van celebrar un webinar sobre noves narratives que facin front als discursos d’odi i la desinformació a les xarxes socials.
El dimecres 27 d’abril, tres professionals del tercer sector van aportar reflexions enriquidores des de diferents mirades i disciplines sobre com els discursos de l’odi ens afecten en el dia a dia. Amb l’objectiu d’enfortir les competències digitals al sector educatiu, el webinar Interconectad@s “Noves narratives per a la transformació social en temps de desinformació”, va abordar com funciona la desinformació i la vinculació amb les narratives de discursos de l’odi. En aquest sentit, les estratègies i les eines són essencials a l’hora d’ampliar el pensament crític des de les narratives positives, les narratives de l’amor.
COM RECONEIXEM LES INFORMACIONS FALSES PER CREAR CONTINGUTS VERAÇOS?
Vivian Rangel, periodista de Maldita Educa, va abordar el creixement desmesurat de la desinformació a Espanya fent al·lusió al fet que es tracta d’un fenomen global. També va destacar que els «bulos» conformen “la mentida que es fa viral” i que es pot mentir des de molts formats i variats. Per aquesta raó, cal fomentar el pensament crític i tenir cura de no caure en els nostres propis biaixos, segons les seves paraules. En parlar de periodisme veraç, la periodista va incidir en la creença d’un periodisme de dades i fets per distingir entre allò que és informació i allò que és desinformació. Per què la gent crea «bulos»? Vivian va llançar aquesta pregunta a l’audiència del webinar per explicar els diferents interessos que hi ha darrere de la desinformació: interès econòmic, interès a crear el caos o trolejar i l’interès ideològic que generen els «bulos» per distorsionar la realitat.
Finalment, va acabar la seva ponència amb la màxima: “Si dubtes, no ho comparteixis”.
LES NARRATIVES DE L’AMOR COM A PROCÉS COL·LECTIU DAVANT ELS DISCURSOS D’ODI
Les Narratives són de l’Amor. Lucila Rodríguez, Directora de Fundación Por Causa, va posar al focus la informació com a element imprescindible a l’hora d’iniciar qualsevol canvi. “Abans vam ser-hi nosaltres; primer van ser-hi els discursos de la comunitat i de l’amor”, va arrencar la seva intervenció. Va analitzar com la digitalització de la informació ha mogut el tauler de joc amb l’arribada dels smartphones i provocar així una pluralització de veus. També va explicar que no som capaços de consumir informació perquè no tenim les eines adequades.
Fent un balanç sobre la persistent existència de les narratives de la distòpia, va recalcar que necessitem utopies. “Necessitem que comencin a explicar històries d’utopies, d’èxit; i el tercer sector hi té molta responsabilitat”. La idea clau desenvolupada per Lucila feia al·lusió a la urgència de comunitats participatives amb un enfocament col·lectiu on la sortida de la crisi es faci amb Amor. Quan es refereix a l’Amor és entès des de “la cocreació col·lectiva on ens identifiquem com a beneficiàries del que es dona ; no canvies l’entorn d’una persona perquè fa pena, si creus que està bé, tu estàs bé”.
EXPERIÈNCIES CONCRETES DE LA JOVENTUT EN LA CONSTRUCCIÓ DE NARRATIVES POSITIVES
Claudia Usuga, educadora popular de Cic Batá, va compartir les experiències concretes que viuen amb la joventut. En un projecte de la vostra organització es posen en contacte joves amb persones migrants en un intercanvi d’històries per a la generació d’agents transformadors dins dels mateixos processos. Per a Usuga l’enfocament participatiu és molt rellevant a l’hora de generar altres narratives des d’“allò positiu”.
Treballant des de la comunicació per al canvi social, l’educadora popular va emfatitzar que l’èxit del procés resideix en què són les persones que formen part del procés formatiu les que creen i difonen el seu propi contingut amb diversos formats. “Cal mobilitzar la gent perquè comparteixin narratives”, aquesta va ser l’aportació clau durant la seva participació al webinar.
APORTACIONS I REFLEXIONS AMB LES AUDIÈNCIES DEL WEBINAR
Cada webinar ha tingut un espai participatiu per al debat. Entre les conclusions, dilucidem que cal més educació i una millor alfabetització digital per a l’anàlisi dels discursos. A més, comença a ser urgent “desaprendre aquesta forma que tenim a l’hora de comunicar-nos”, tal com indicava Claudia Usuga. Davant la inquietud de conèixer quin és el paper de la família en l’alfabetització mediàtica, es va insistir que és en el mateix àmbit del “quotidià” on hi ha el punt de partida. És el lloc per reeducar-nos sobre les noves plataformes que els joves i grans utilitzem en diferents esferes i espais.
En debatre sobre la violència estructural dels mitjans, que afecta els sectors més vulnerables, la pregunta que sorgeix és: com es genera la capacitat d’anàlisi crítica?
La idea clau que va travessar el discurs de cadascuna de les persones que van participar del conversatori rau en la necessitat d’una comunitat participativa en la creació de narratives de l’amor, de narratives positives per contrastar els discursos d’odi i aconseguir així una convivència harmònica.
