Així es titula el projecte impulsat per Bosco Global en agrupació amb Proide i finançat per l‘Agència Catalana de Cooperació Internacional al desenvolupament (ACCD) que des del mes de febrer està duent a terme una sèrie d’accions per empoderar aquest col·lectiu en risc d’exclusió social a tots dos països.
El projecte PROTAGONISTES: Dones indígenes-pageses de Bolívia i Guatemala en defensa dels seus drets i contra la violència de gènere, es desenvolupa en dues regions del continent americà, la regió mesoamericana i la regió andina. En concret, a Riberalta, departament del Beni, al nord amazònic de Bolívia, amb la contrapart Fundació Machaqa Amawta, i a la Zona Reina de Guatemala, amb el Proyecto de Desarrollo Santiago – PRODESSA.
El projecte, en què hi participen 415 dones, pretén contribuir al dret a una vida lliure de violència i al dret a la participació a través d’enfortir les capacitats individuals i col·lectives, accions de sensibilització i d’incidència política de les dones indígenes del nord amazònic de Bolívia i les dones camperoles maias q’eqchi’s de la Zona Reina de Guatemala, a través de les seves organitzacions respectives; l’OMINAB (Organització de Dones del Nord Amazonià de Bolívia) i el Col·lectiu de Promotores Comunitàries de Guatemala. A més, es plantegen accions per enriquir el treball comunitari i la formació de dones capdavanteres per enfortir les capacitats organitzatives, el reconeixement de les organitzacions i l’intercanvi d’experiències entre les dones dels dos països.
Des de les contraparts han compartit de forma extensa i detallada la feina que s’ha fet fins ara, especialment a Bolívia, on les activitats del projecte s’han iniciat abans que a Guatemala.
Accions a Bolívia
Dia de la No Violència a Riberalta
Les lidereses de la Organización de Mujeres del Norte Amazónico de Bolivia (OMINAB) i la Fundación Machaqa Amawta van participar, el 6 d’abril, a la marxa pacífica pel Dia de la No Violència a Riberalta. Va ser una ocasió per interpel·lar, en espais públics de Riberalta, les accions de violència que afecten la dignitat humana de la dona, els infants i els adolescents i vulneren els seus drets.
El 2022 es van reportar 306 casos de violència a Riberalta, segons dades de la Fuerza Especial de Lucha Contra la Violencia (FELCV) . En els dos primers mesos de 2023 es van registrar 16 casos de feminicidis a Bolívia va informar el director nacional de la FELCV.
Riberalta és la capital de la província Vaca Deu del departament de Beni, Bolívia i es troba a la confluència dels rius Beni i Madre de Dios, amb una població de més de 99.000 habitants.
Aliança interinstitucional per a la dinamització de polítiques públiques
Amb l’objectiu de dinamitzar el compliment de les polítiques públiques a Riberalta es va conformar l’aliança interinstitucional amb la participació del Servicio Legal Integral Municipal (SLIM), Defensoría de la Niñez y Adolescencia, Dirección de Género y Asuntos Generacionales del Municipio, Servicio Departamental de Salud (SEDES), Junta Distrital de Educación, Central Indígena de la Región Amazónica de Bolivia (CIRABO), Organización de Mujeres del Norte Amazónico de Bolivia (OMINAB), activistes, col·lectius i representants de la comunitat, juntament amb la Fundación Machaqa Amawta, CIES, Médicos MUNDI, TENURE i Marie Stopes.
L’aliança, en dates 19 i 20 d’abril, va reunir els seus integrants per exposar les seves línies d’acció i realitzar un treball coordinat a favor de la població riberaltenya i es va possessionar el Comitè de Control Social, l’òrgan directiu de la qual va ser elegida la Sra. Tomasa Dávalos, part de l’OMINAB i beneficiària del projecte “Dones indígenes camperoles de Bolívia i Guatemala en defensa dels seus drets i contra la violència de gènere”, com a Secretària d’Educació, juntament amb la representació de la Junta de pares i mares de família del municipi. Aquest és un espai important de visibilització de les dones de pobles indígenes en estructures d’incidència social, política i educativa.
Recuperació de sabers i coneixements amazònics: plantes medicinals
Es busca enfortir la recuperació dels sabers i coneixements ancestrals, que es transmeten de generació en generació, sobre les propietats de la flora amazònica boliviana, com a elements curatius per al cos entès com una unitat integral.
El 21 d’abril es van iniciar les sessions de socialització de coneixements amb sàvies i savis del territori indígena Kabineño. En aquesta activitat es va conversar sobre el potencial farmacològic i terapèutic de les plantes davant de situacions de desequilibri corporal i espiritual. Per exemple, durant la pandèmia del Covid-19, les poblacions van optar per enfortir el seu sistema immunològic amb fruits amazònics i van recórrer a plantes locals per coadjuvar en els processos de sanació.
Enfortiment de la gestió de lidereses de pobles amazònics
En el marc de les accions compromeses, el 28 d’abril i, en presència d’autoritats de la OMINAB (Organización de Mujeres Indígenas del Norte Amazónico de Bolivia), CIRABO (Central Indígena de la región Amazónica de Bolivia), capitanies i representants dels TIOC´s (Territorios Indígenas Originario Campesinos) Kabineños, Tacanas Kabineños, Chacobos, Juaquinianos i TIM II), va fer el lliurament d’actius fixos (mobiliari i equip d’escriptori) perquè les líders millorin les seves condicions de gestió i acció per a l’apoderament de les dones amazòniques.
Tot i que moltes de les plantes són producte de la recol·lecció silvestre, també algunes provenen de cultius familiars. Aleshores, s’identifica el potencial de promoure la criança domèstica de les plantes medicinals com una alternativa de millorar la qualitat de vida i la situació econòmica de moltes famílies. Segons l’OMS, el 80% de la població mundial depèn de les plantes remeieres per a l’atenció primària en salut. La seva importància rau en el fet que s’estenen com una de les diversitats més grans de remeis naturals a nivell global.
Lidereses indígenes de pobles amazònics de Bolívia coneixen els seus drets per exercir-los
A la primera quinzena de maig, va donar inici a un cicle de tallers amb 35 lidereses de la Organización de Mujeres Indígenas del Norte Amazónico de Bolivia (OMINAB) per promoure l’exercici de drets humans i el seu enfocament a les diferents esferes i àmbits de la vida.
En aquest cicle es posa èmfasi en el protagonisme de les dones representants dels territoris indígenes amazònics com a titulars de drets i com a part del control social per al seu compliment, generant aliances i accions col·lectives per a la transformació social davant la vulneració de drets i les expressions de violències.
Accions a Guatemala
Inici del projecte també a Guatemala
Pel que fa a les accions a Guatemala, que s’han iniciat més tard en relació a Bolívia, ja s’ha avançat en:
- La monitorització i identificació del grup de dones per al teatre, format per 15 integrants.
- El projecte s’ha sensibilitzat amb l’equip local de Prodessa (la contrapart) i amb les autoritats locals per aconseguir el seu aval.
- S’ha iniciat el procés de contractació d’una consultora de gènere.
- S’ha realitzat una primera visita a Zona Reina amb les conclusions següents:
- Molt bona rebuda per part dels líders comunitaris.
- Hi ha una petita disputa entre les dues comunitats per temes municipals. Tot i que no es preveu conflicte, cal tenir-ho en compte.
- Problema del narcotràfic com a variable externa.
Sensibilització a Catalunya
Per altra banda, el projecte també contempla una part de sensibilització a Catalunya. En aquest sentit es va impartir al maig a la Plataforma d’Educació Social dels Salesians a Lleida un taller de 4h al grup de dones del Servei d’Acollida a Famílies amb el nom “Els drets de les dones, aquí i a tot arreu”. Un espai que ha servit per compartir com viuen els seus drets a la ciutat, per reconèixer-los i defensar-los.
Es van realitzar activitats dirigides a reconèixer els rols i estereotips femenins, i potenciar les habilitats per a l’apoderament de cadascuna. Amb un objectiu clar, reflexionar sobre com la violència de gènere és un tema global que afecta les dones de tot el món i cal un abordatge col·lectiu.
