Bosco Global ha realitzat des de gener a juny de 2020 una anàlisi dels missatges a xarxes socials i mitjans de comunicació que promouen la polarització i l’odi.

Creiem que és necessari tenir una mirada objectiva sobre el seguiment a les xarxes socials i mitjans de comunicació de la situació de pandèmia global de la Covid-19. Molts missatges, masses, han creat rumors, desinformació i falsedat, … i això ens preocupa. Si bé els discursos d’odi ja existien, la situació viscuda en aquests mesos de crisi sanitària, social i econòmica han multiplicat la seva presència i aprofundit en la seva virulència.

Des de Bosco Global hem realitzat una anàlisi dels missatges en xarxes socials i mitjans de comunicació que promouen la polarització i l’odi durant divuit setmanes que ens presenten una foto de l’aire que respirem. Amb aquesta anàlisi volem visibilitzar les víctimes, als col·lectius que pateixen la irracionalitat, la manca de respecte i la insensatesa. Persones que mereixen dignitat i respecte.

Una societat democràtica no pot tolerar aquesta sèrie d’abusos i hem d’articular espais de trobada i de diàleg que ens ajudin a resoldre els conflictes. Provocar una cultura de pau i no d’odi i polarització interessada, de respecte i no de contínua confrontació, de convivència i no de guetos, de cordialitat, de solidaritat …

La por, la desinformació i els prejudicis s’han convertit en els ingredients perfectes perquè moltes persones hagin estat objecte d’agressions verbals, agressions físiques, danys en les seves propietats i fins i tot la negació de dret d’auxili, de manera que, per diferents raons han vist vulnerat el seu dret a ser protegides contra qualsevol tipus de discriminació.

Des del principi de la crisi la població d’origen asiàtic ha estat objecte de rumors, agressions i discriminació, observant-se en les cinc primeres setmanes d’anàlisi com l’únic col·lectiu diana. Des de principis de març es multipliquen el nombre de fets discriminatoris per setmana i se sumen altres col·lectius diana com persones grans, població gitana, persones amb discapacitat, col·lectiu LGTBI i persones musulmanes.

Menció a part mereixen les persones que s’han encarregat de les nostres cures durant la crisi sanitària -persones que han treballat en serveis d’emergència, centres de salut i supermercats-: s’han convertit en objecte d’insults, agressions físiques i danys en les seves propietats. Com a societat, ¿quin aire respirem que ens ha portat a atacar les persones que s’hi han deixat la pell, i fins i tot la vida per nosaltres?

Els partits polítics, de tots els colors i responsabilitats, també han estat objecte de mentides i d’insults. Ni tan sols la ciutadania en general s’ha lliurat de les crítiques, falsedats i agressions: persones que viuen en pobles contra persones que viuen en ciutats; persones de l’interior contra persones de la costa; creients d’unes religions contra altres; … en aquesta situació qualsevol pot ser víctima d’aquest virus que es propaga infectant tots els òrgans de la nostra societat.

Gens ajuda, per contrarestar aquest ambient, el llenguatge bel·licista usat per persones amb responsabilitats polítiques i sanitàries; així com les personificacions de la COVID-19 i la deshumanització de col·lectius diana que promouen un ambient de tensió en què l’única solució és que uns -poderosos- s’imposin a altres -dèbils-.

Aquest aire d’odi que respirem no es prevé ni s’atura amb mascaretes d’un sol ús. Cal fer un seriós treball de reflexió sobre quin ús fem de les xarxes socials, en quina mesura som mig de propagació de rumors i falsedats o som capaços d’actuar parant la propagació del “virus de l’odi”, fomentant un discurs de la cordialitat. Cal aixecar la mirada i comprendre que la resolució pacífica dels conflictes és l’única sortida honorable per a una societat que es diu desenvolupada.

Finalment, ens agradaria que les dades també ens facin reflexionar sobre tres perfils concrets: les persones que generen falsedats i desinformació intencionada, les que ho difonen i les persones que no fan res per aturar-ho. Creiem que l’educació té un paper fonamental per a la valoració de la veritat, per millorar el sentit crític i per poder transmetre lliurement les nostres idees amb respecte.