Davant la greu preocupació del sector davant del retrocés sofert per la política pública de cooperació internacional per al desenvolupament a nivell andalús , amb una retallada de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) de la Junta d’Andalusia proper al 60% durant la legislatura que acaba de finalitzar; i, per altra banda, la celebració de les recents eleccions autonòmiques, des de la CAONGD, CCOO Andalusia, UGT Andalusia, Comitè Espanyol d’ACNUR Andalusia, UNICEF Comitè Andalusia i Comitè Espanyol d’UNRWA Andalusia s’ha animat entitats socials i partits polítics a subscriure el Pacte Andalús per la Solidaritat i la Cooperació 2022.

Bosco Global s’ha adherit al Pacte, que defensa la cooperació internacional com una eina imprescindible per al desenvolupament sostenible, que ha de permetre a Andalusia sumar-se als acords subscrits per Espanya a l’àmbit internacional, i per això es proposen els compromisos següents:

COMPROMISOS

1. La cooperació per al desenvolupament i la solidaritat internacional suposen un compromís i una tasca de tota la societat, des de les institucions públiques (governs central, autonòmic i locals) als actors socials (sindicats, associacions veïnals, organitzacions de dones i joves, …), econòmics (empreses, entitats financeres), acadèmics (universitats i altres centres educatius), mitjans de comunicació i organismes multilaterals de cooperació i acció humanitària, amb un paper destacat per les ONGD.

2. Andalusia ha d’apostar de forma estratègica i decidida per una cooperació feminista, ecologista, promotora dels drets humans i la pau com a aspectes centrals que travessen els seus principis, objectius, instruments, recursos i aliances. Són els eixos necessaris per impulsar un nou paradigma de desenvolupament, que transformi la realitat atenent les causes profundes dels reptes globals que enfrontem a través de la promoció de l’espai cívic i democràtic i les aliances per al desenvolupament sostenible; a través de la promoció de béns públics globals i d’una revisió profunda del model econòmic que sigui inclusiu, sostenible, just i democratitzi els recursos.

3. La coherència de polítiques ha de funcionar com a element fonamental a l’hora d’organitzar els esforços d’Andalusia per assolir les metes de l’Agenda 2030, situant la política pública de cooperació internacional com el marc de treball per contribuir a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible a tot el món. Com que aquesta Agenda és la referència per als propers anys, l’aposta andalusa per la solidaritat internacional ha de transcendir aquest i altres marcs temporals.

4. L’espai cívic conformat pel teixit associatiu, tant a Andalusia com als països de cooperació, ha de rebre el suport i el suport perquè pugui exercir el paper central que li correspon en el disseny i l’execució de les accions de cooperació. La Junta d’Andalusia i les administracions locals han de reforçar la col·laboració amb les ONGD i els agents de cooperació en un nou marc de relació i promoure de manera explícita una col·laboració més gran amb actors de la societat civil que siguin subjectes de canvi i impulsors d’una major transformació a les diferents societats (sindicats de classe, organitzacions feministes, ecologistes, d’acció humanitària, de joves i de comunitats locals, pobles indígenes, plataformes i moviments ciutadans, de defensa dels drets de la infància, entitats d’economia social i solidària, pagesa i de comerç just) i el compromís amb les persones i entitats que defensen els drets humans.

5. El compromís amb el multilateralisme i amb el marc de les Nacions Unides s’ha de mantenir per a l’adequat abordatge dels reptes globals que afrontem i als quals la cooperació andalusa ha de contribuir a donar resposta.

6. L’educació per al desenvolupament, amb el seu objectiu de construcció d’una ciutadania global crítica, és la millor eina per al suport i l’estímul a la participació, perquè contribueix a la formació d’una ciutadania responsable i amb consciència crítica sobre la realitat mundial, facilitant eines per a la transformació social en claus de justícia social, igualtat entre homes i dones, respecte pel medi ambient, garantia dels drets de la infància i de les persones refugiades, i solidaritat. D’aquesta manera, es participa en la construcció de societats més democràtiques i solidàries. La política andalusa de cooperació internacional ha de situar com un pilar fonamental i impulsar el treball en aquesta àrea dels diferents agents que la realitzen.

7. Per aconseguir aquests objectius, la política andalusa de cooperació internacional per al desenvolupament s’ha de consolidar, de manera integrada, institucionalitzada, permanent i normalitzada, com una més de les polítiques públiques socials que expressa la solidaritat entre el poble andalús i altres pobles. Això suposa que ha d’ocupar el seu lloc propi en la tasca diària i els pressupostos del conjunt de les administracions públiques andaluses. Aquest compromís és una necessitat ètica, que ens demana la pròpia ciutadania andalusa, que respon a criteris de justícia social a més de constituir un compromís signat i una obligació dels poders públics.

8. Aquesta política ha de seguir basant-se en el consens entre els partits polítics defensors dels drets humans i la solidaritat entre els pobles i el diàleg i interlocució permanent amb tots els agents socials i econòmics, les agències multilaterals de cooperació i acció humanitària i, de manera especial , amb les ONGD. El Consell Andalús de Cooperació ha de veure reforçat el seu paper com a instrument de governança de la cooperació andalusa, dotant-lo de més capacitat de decisió en el disseny de la política de cooperació i en l’execució, el seguiment i l’avaluació dels programes corresponents.

9. Aquesta política pública ha de ser a més transparent per a la ciutadania i dotar-se dinstruments eficaços i veritablement actius en la rendició de comptes davant els òrgans de consulta i control de l’acció política —com el Consell Andalús de Cooperació o el Parlament Autonòmic— i davant la pròpia societat andalusa.

10. Els agents andalusos de cooperació signants d’aquest Pacte entenem que el personal de l’Administració pública encarregat de desenvolupar les polítiques de cooperació internacional al desenvolupament, ja sigui a l’AACID oa qualsevol altra entitat d’àmbit local, és un dels principals elements que atorguen valor afegit al model andalús de cooperació. Per aquest motiu, considerem prioritari consolidar i millorar les condicions de treball d‟aquests professionals, especialment en termes d‟estabilitat, dotant els organismes públics de cooperació d‟uns pressupostos suficients i incrementant els recursos materials a disposició dels mateixos. El personal públic de cooperació és un capital fonamental de la cooperació andalusa i, per això, la seva tasca ha de ser valorada de la manera que es mereix.

11. Com a expressió de tots aquests compromisos solidaris, el conjunt de les administracions públiques andaluses han de renovar el seu compromís amb assolir l’horitzó d’almenys el 0,7% dels seus pressupostos respectius, corregint les greus reculades acumulades els anys recents. Per això, s’haurien d’elaborar amb la urgència més grans nous calendaris per a la seva consecució, consensuats amb els diferents agents de cooperació. En aquest sentit, és prioritari a més que no es tanquin les convocatòries de subvencions, ni les línies pressupostàries i que, en qualsevol cas, no es redueixin els pressupostos d’aquestes polítiques en un percentatge més gran al que es redueixi el pressupost global de cada Administració .

12. La cooperació internacional és part de la visió de solidaritat de la societat andalusa, des de l’esfera pública i privada, tant a dins com a fora del nostre territori. La pràctica de la cooperació internacional no competeix amb la pràctica de la solidaritat a Andalusia, i fins i tot complementa la reivindicació de solidaritat cap a la nostra comunitat autònoma en un context europeu on segueix sent un territori amb importants índexs d’exclusió.